Mariona ESTEBA

 Tot i haver nascut a Barcelona, Mariona Esteba, amb arrels empordaneses, sent aquesta terra amb vocació i devoció. Per a ella, com per a molts altres creadors, l'Empordà és un espai obert, un espai infinit, és l'indret que li permet les vibracions necessàries a l'hora del diàleg amb les muses. I en el mar, ben a prop del qual ha situat el seu taller, Mariona Esteba hi troba els sentiments, la inspiració, la llibertat i, sobretot, les impressions visuals que li indueixen a la creació de la seva obra plàstica.

En el procés de treball, la seva obra no es produeix mai accidentalment. Ella, en un diàleg interior i sensitiu, cerca i recerca transformar en espais plàstics els seus sentiments davant la gran natura. En tot cas, en aquesta recerca, Mariona Esteba no pretén en cap moment plasmar una simple representació visual del mar o bé d?altres fenòmens naturals, sinó d'expressar els sentiments que indueixen l'espectador, és a dir, ella mateixa, a intuir l'equilibri i la pau d'aquests espais infinits. És per això que l'artista no intenta crear continguts visuals concrets, sinó provocar emocions a partir d?una determinada estètica, la seva. En aquesta recerca l'artista considera un cert espectador que apriorísticament sap que no trobarà mai. La consideració d'aquest espectador és la simple excusa que li permet el retrobament constant de si mateixa, de les seves emocions i dels seus sentiments en tant que individu sensible.

És així que, els elements i fenòmens naturals, aigua, terra, foc i aire, indueixen aquesta pintora a la creació dels seus propis elements plàstics, formals i cromàtics. Són aquests elements naturals els que, en definitiva creen el seu espai personal. Entre els components formals de l'obra hi apareix constantment el domini de la verticalitat i l'horitzontalitat. La verticalitat, exactament com el que succeeix a la natura, comença sempre des de baix, en sentit creixent. Les horitzontals esdevenen energia: marinada i tramuntana. Però, independentment dels grans fenòmens de la natura, els boscos, les pedres i el mar, hi ha també les petites coses, una llavor, una simple llavor d'eucaliptus, entre moltes i moltes altres; tot allò que li permet retrobar l'essència de la seva pròpia individualitat. És així que per a ella, la natura és sempre el principi generador de la seva pintura, el recurs amb el qual la pintora s'identifica en el moment de la creació de l'obra.

Tots sabem que l'artista és sempre un ésser diferenciat, un individu que genera emocions a partir de les seves pròpies vivències sensitives. Mariona Esteba, dona d'una extremada sensibilitat, viu i sent l'existència des de l'interior, per mitjà dels elements pictòrics que li són adients. És així que la Mariona és una artista arrelada a la natura, una artista que ha trobat en les formes i els colors la possibilitat d'endinsar-se en el seu jo personal.

A nivell purament tècnic, Mariona Esteba treballa amb pintures preparades per ella mateixa a base de pigments i resines acríliques, els quals aplica sobre un suport rígid, generalment el tauler de fusta. I amb diferents tipus de vernissos fa reserves sobre el quadre a fi d'aconseguir determinats efectes. A vegades hi aplica papers de seda en forma de collage i, alhora, fa certes incisions a fi de remarcar aquelles línies que esdevenen els elements constructors de l'obra. Els formats són utilitzats en funció directe de les característiques de l'obra a realitzar. A vegades la pròpia idea demana un determinat format, d'altres, és el format el que condiciona la idea i/o l'argument descriptiu del quadre.

Tant per la pròpia temàtica com pel cromatisme, així com per les estructures formals de la seva obra, Mariona Esteba es mou constantment en un cert minimalisme plàstic. A nivell cromàtic, no utilitza gairebé mai els colors primaris, més aviat sensibilitza l'obra amb cromatismes d'una mateixa gamma, la qual cosa unifica sensitivament el quadre.

El seu procés creatiu és directe. Poques vegades Mariona Esteba realitza esbossos preparatoris. Conseqüentment, sense cap tipus d'estudi previ, ataca la realització de l'obra. Certes vegades l'obra ha estat concebuda abans de començar-la, d'altres, és el propi procés el que la condiciona. Tècnica, format i temàtica, determinen el procés i esdevenen conseqüentment elements determinants del resultat assolit. És per això que no segueix un sistema metòdic que determini el procés per aconseguir el resultat. Es tracta per tant d'un procés d'investigació constant.

Les reflexions sobre els conceptes, tot i interessar-li a nivell especulatiu, no formen part de la seva acció plàstica con a pintora. Ella és una artista més sensitiva que intel·lectiva. Tota reflexió esdevé per les característiques de la seva personalitat un raonament sensitiu, i és, en definitiva, aquest raonament el que genera l'obra.

Aquesta jove pintora de vint-i-nou anys i llicenciada en Belles Arts és una artista que ja ha trobat un camí personal, un camí que la presenta com una de les pintores joves d'avui i que poden, així ho desitgem, marcar un moment important de l'art català en un futur proper.

Jordi Rodríguez-Amat